Arxiu de: Pere Izquierdo i Tugas
Feina feta
Després de tres anys de feina i d’implicar-hi, literalment, centenars de persones, demà al vespre presentem a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans la Nissaga catalana del món clàssic, una obra que en Sam Abrams va qualificar de meteorit al darrer suplement de cultura de l’Avui:
"De tard en tard cauen del cel llibres completament inesperats, que marquen clarament un abans i un després, que
Ni tan sols no ho intenti…
Yo creo que Barcelona tiene una red de museos muy sugestiva: la Miró, la Tàpies, el Picasso, el MNAC, el Macba… Ya les gustaría a muchas ciudades.
Soy ministro de Cultura y le pido que monte el supermuseo de mi país.
Pues le diría que no caiga en hacer un monocultivo, porque no son interesantes. Y si su ciudad o país aún no tiene un supermuseo nacional, pues que ni siquiera lo intente.
Agents públics i privats en la gestió del patrimoni cultural
http://www.izquierdo.cat/barcelona2010/Postgrau%20gesti%C3%B3%20i%20pol%20cult%202010.ppt
Descarregueu la presentació amb la informació que complementava l’explicació de la classe d’avui al Postgrau en polítiques i gestió cultural internacional de la UB…
Mapes de patrimoni
Des de fa uns dies, una vuitantena de municipis presenten a la xarxa un mapa de tot el seu patrimoni cultural i natural, en les pàgines web de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.El web dels Mapes de patrimoni cultural presenta continguts que fins ara es preparaven per als ajuntaments en format CD, per tal de facilitar-los el control, la gestió i la difusió del seu
Preguntes sobre el museu de societat
Els dies 11 i 12 de febrer va tenir lloc a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, sota els auspicis de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (el web no em funciona bé amb l’Explorer 8 però sí que ho fa amb Firefox 3.6), un curs ben peculiar. Acostumats com estem a pagar cada cop més a canvi de qualsevol curset universitari, aquesta vegada el curs era de
Les altres víctimes de la crisi
Els que avancem cap a la cinquantena hem viscut ja una bona colla de crisis econòmiques, començant per la del petroli, que sempre han estat utilitzades com a excusa per a l’enriquiment d’alguns i per a imposar mesures que en temps de bonança serien molt impopulars.Crisi vol dir moment de canvi, i els qui ens interessem per la història sabem perfectament que les crisis són una constant de la
Per augmentar el públic dels museus, cal posar-hi tècnics
Aviat es farà públic altra vegada el tradicional rànquing de museus segons les xifres de visitants que cada museu declara, i els responsables dels museus es demanaran què cal fer per augmentar l’ús social de cada institució.Doncs la solució és ben senzilla: posar-hi tècnics qualificats i deixar-los treballar. I es pot demostrar estadísticament.Fa anys que treballo el camps dels indicadors per a
En llibertat sense càrrecs
Entre els curiosos rumors que alguns "amics" van escampar sobre mí i que van ser creguts com a veritats absolutes per altra gent de bona fè, hi va haver el d’una suposada estada meva a la presó. La veritat és que em va fer certa gràcia, perquè un dia gelat del llunyà any del Tejero vaig anar a l’acto de concentración del servei militar amb la determinació d’objectar a les armes i la bosseta
…i l’arxiu Centelles fa cap a Salamanca
Després de passar-se tres anys blasmant i ridiculitzant el voluntarisme i el resistèncialisme, i propugnant el neoliberalisme cultural, Joan Manel Tresserras ha pogut comprovar quines són les conseqüències d’aquest neoliberalisme cultural: els fills del fotògraf Centelles han venut el fons del seu pare al millor postor.Però en l’operació és ben clar que hi ha alguna cosa més que els diners. Els
A mi també em va dir "No pateixis"
Paraula de conseller…
Bru de Sala no confia en Tresserras… i jo tampoc
En una entrevista a COM Ràdio, l’expresident del Consell de Cultura i de les Arts ha parlat clar, cosa que en aquest país sempre s’agraeix.Entre d’altres coses, Bru de Sala diu "Una setmana abans (de ser conseller) Tresserras havia tingut zero dedicació a la Cultura. Era un professor de teoria de la comunicació que després, aproximant-se a ERC, va tenir un lloc al CAC… i de cop, pam…
La condemna
La paraula dimitir vé del verb llatí dimittere, que a més de deixar i abandonar, vol dir perdonar. Potser l’emprem perquè quan dimitim, perdonem la condemna d’haver-nos d’aguantar que pesava damunt els antics subordinats………………….I jo me n’he rigut, perquè m plavia,i, podent perdonar, no he perdonat…És una cosa dolça i fa alegriaveure un ‘nemic als peus ben manillat!I fer mal! I fer
Centenari
Avui fa exactament cent anys que l’arqueòleg Emili Gandia trobà la part inferior de l’estàtua d’un déu grec, probablement Serapis, conegut des de llavors com l’Esculapi d’Empúries, tombada endavant dins la petita cel·la del seu temple.Fins on jo sé, ningú no s’ha fet ressó d’aquest fet, ni hi ha hagut cap mena de commemoració oficial. Hauria estat bé recordar-ho, i potser fer-li una cerimònia ben
Indignació
Els treballadors dels serveis culturals públics, o privats, acostumats a pressupostos generalment austers i escassíssims en comparació amb els altres països del nostre entorn, estem més consternats que ningú per la magnitud que està prenent el cas Millet.És també incomprensible que el director d’una Fundació percebés un salari, declarat, públic i aprovat pels òrgans de govern, equivalent als
Què han trobat a Qatna?
Com que els diaris no il·lustren les troballes de la nova tomba del palau reial de Qatna, hi posen vistes generals, o les il·lustren amb imatges que no hi tenen res a veure, em permeto suggerir-vos una visita a aquesta pàgina d’imatges i a la nota de premsa original de la universitat de Tübinga. També hi ha una versió anglesa.De fet, en aquests temes cal anar sempre a la font original, perquè es
