El plaer de l’escriptura

LA LLAUNA DE SARDINES.
Ja feia gaire bé un mes , que havia provat d’obrir aquella llauna de sardines i a la fi la vaig deixar per impossible.
Però quan obria l’armari de la cuina ella era allà ,juntament amb les altres llaunes i era l’única que semblava desafiar-me ,com si em digués –Apa soc més forta que tu,i no pots amb mi- ; jo la mirava amb rancúnia i tancava ràpidament l’armari ,provocant un petit terratrèmol als estris de la cuina que hi havia al costat .
Ja en tenia prou estava farta de veure-la allà dia rere dia ,ja m’havia tocat l’amor propi ,i per fi prenc la decisió .
Jo ja m’estava preparant des da el mati i començava a estar neguitosa per l’aventura que anava a emprendre ; vaig comprar un obrellaunes nou ,d’aquells tan moderns ,que diuen que quasi bé no has de fer esforços ja que son elèctrics. ¿avui ho aconseguiré ¡,-per fi podré tastar les sardines que hi ha dintre i que estan guardades per aquella llauna com si fossin un tresor,- .Quasi bé em llepava els dits ,pensant en el festí que m’esperava.
Vaig anar a la cuina ,a poc a poc sense fer fresa ,-no fos que la llauna em sentis – obro la porta de l’armari , agafo la llauna ,ben fort amb la mà ,i endollo l’aparell d’última generació ,hi poso la llauna de manera que la punxa del obre llaunes la perfori. Allò es va posar en marxa i encara que feia una fresa esgarrifosa, semblava que funcionava- però no- és va a començar a complicar .En el mateix moment que va punxar la llauna, va sortir amb tota la força d’aquell forat un petit riu de suc de sardines que va esquitxar la paret de la cuina .Aquella llauna va començar a donar voltes i voltes cada vegada més rapit com si estigués posseïda per l’aparell, fins que va sortir disparada directa al sostre ,trancant el fluorescent ,i fonent els ploms ,per caure després a terra .
Ens vam quedar a les fosques la llauna i jo,ella a terra ,i jo agafada a les nanses d’un calaix. Va passar una bona estona ,quan vaig aconseguir arreglar els ploms .
Al arribar a la cuina, el panorama era espantós : l’aparell s’havia cremat i sortia fum per tots els seus forats ,la llauna s’havia esquerdat i hi havia trossos de sardines amb el seu oli escampades per terra,formant una perillosa pista de patinatge; jo encara que estava agafada ,baix relliscar,per caure de cul sobre les sardines el oli i la llauna.
El calaix del que jo m’havia,agafat va caure sobre meu i com un volca en erupció va sortir d’allà dintre, obre llaunes de totes les menes,taps de suros, draps de cuina,espelmes d’aniversari ,un encenedor,i les receptes de cuina que volaven com petits avions per anar a parar a terra amb l’oli les sardines i jo.
Estava ben baldada,em feia mal tot,però encara baix ser capaç d’acabar d’obrir la llauna amb un dels obrellaunes que hi havia per terra,amb tanta mala sort que em vaig fer un tall al dit .Després de totes les peripècies passades,per fi vaig poder assaborir aquelles sardines ,que van resultar ser realment delicioses . 08-02-2010 Inma Corrius.

Aquesta entrada va ser enviada el dijous, març 18th, 2010 a les 8:40 pm i està classificada dins de Literatura Pots seguir els comentaris a aquesta entrada a través del feed RSS 2.0 Pots deixar un comentari o retroenllaçar des del teu blog.