SENTINT AMB EL TACTE
La mà es una part del membre superior i està situada on acaba aquest apèndix. La mà es fa servir per agafar i subjectar-se a coses. Aquesta es la definició que ens descriuen les enciclopèdies sobre aquest òrgan, però jo vull parlar-te de la mà com a mitjà de comunicació, com a mitjà d’expressió.
T’has parat a pensar alguna vegada que amb les mans parlem igual o mes que amb la boca. Sabem que hi han persones que per la seva discapacitat amb la oïda tenen un llenguatge propi, el del signes. Però jo em vull referir als sentiments, als estímuls que ens arriben d’una carícia, d’una encaixada de mans o d’una bufetada. L’òrgan, la mà, el sentit, el tacte, ens duen de l’odi a l’estimació, de la tristor a l’alegria, del poder a la submissió, de la protecció el desemparament.
La mà d’una mare acaricien al seu fill, es el plaer mer reconfortant que pot sentir un nadó.
La mà freda que cau amb força sobre un rostre, es un patiment dur que pot experimentar una persona.
La mà segura i tersa que encaixa un negociador es la certesa d’un bon negoci.
La mà aspra i envellida pel treball es el signe mes evident d’una vida d’esforç i sacrifici.
La mà que acaricia la cara amb tendresa, es l’entrega de l’estima que vol transmetre el seu donant.
La mà calenta que embolcalla la ma petita d’un nen que te por, es la protecció mes segura.
La mà mes trista es aquella que no te a qui acariciar, no te a qui abraçar, no te a qui ensenyar el camí.
La mà tancada, el puny, evidencia rancúnia, desesperació o poder ja que en aquesta posició no pots donar res.
De vegades no ets conscient dels missatges que pots enviar sense tu saber-ho, es per això que has de cuidar molt les teves mans i donar-lis l’expressivitat que vols transmetre, al igual que ho fas amb les paraules.
Maribel Martínez
Entrades (RSS)