Dues festes majors

festamajor1

Significat de les Festes Majors

Segons opinió estesa entre la pagesia dels pobles mediterranis, ja des de molt antic, durant el període de les messes a les veremes, la terra reposa del treball incessant de tot l’any. L’extensió d’aquest temps és imprecisa; hi ha qui el cenyeix al temps comprès entre la segona quinzena d’agost a la primera setmana de setembre, però la duració d’aquest període de relatiu descans es troba estretament relacionada amb variables segons els indrets. Així, trobem que al Prat de Llobregat, les feines agràries s’allargaven fins a ben entrat l’estiu i la verema no es produïa fins a l’octubre, per la qual cosa, aquest període de descans a què ens hem referit al començament es present al Prat cap a finals de setembre.

Aquests moments de descans convidaven als vilatans a gaudir i festejar el goig de les collites i es lliuraven homes i dones a celebrar festes que eren qualificades de majors per raó del paper cabdal que ocupaven en la seva concepció de al societat i el treball, una societat que era bàsicament rural i on la indústria, i ja no dir el sector serveis, no hi tenien gaire pes.

Dues Festes Majors

Des del naixement de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau (1544) les festivitats profanes i civils del Prat s’anaven fixant i regulant en el calendari local íntimament relacionades amb les religioses. En un inici la festivitat local coincidia amb Sant Pere i Sant Pau, just quan es desenvolupaven les tasques de la sega i el batre en el treball agrari.

Poc després de la creació de la parròquia, l’any 1560, els prohoms i el rector de la població del Prat acordaren la protecció de Sant Cosme i Sant Damià, Sants Metges, per tal de superar les moltes malalties que es patien, especialment el paludisme i la malària.

Instituïda la festa votiva en honor de Sant Cosme i Sant Damià, la parròquia del Prat, els patrons del qual eren Sant Pere i Sant Pau, va prendre per cop-patrons els Sants Metges.
La Festa Major, màxim exponent de vitalitat del poble, se celebrava per partida doble; una en honor dels Sants Patrons, coincidient amb les tasques de la sega i el batre, el 29 de juny i una altre en honor als Sants co-patrons (Cosme i Damià), el 27 de setembre.

Segons relatava pare Andreu de Palma, a causa de coincidir la festivitat de Sant Pere i Sant Pau amb l’època de major treball agrari (la sega i el batre), a mitjan del segle XIX anà prenent relleu festiu la dels Sants Metges que paulatinament va despleçar la festivitat de principis d’estiu.

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.