ENTREVISTA DE “LA RIUADA” PER LA CAMPANYA “SALVEM L’ARTESÀ”
-Què us porta a impulsar aquesta campanya?
La nostra Associació sempre ha estat una de les més actives en reivindicacions i defensa del seu barri com van ser les esquerdes provocades per la construcció dels túnels dels trens de rodalies i de l’AVE.
Feia molt de temps que ens preocupava l’estat del Teatre Artesà, fins i tot, del Cafè i del pati. La voluntat de recuperar, de rehabilitar el teatre i de tot el seu recinte per donar al poble i, sobre tot, al barri un centre cívic amb sales per assajar teatre, música, etc ha estat el que ens ha fet engegar la campanya “SALVEM L’ARTESÀ”.
-Perquè cal defensar l’Artesà?
Durant molts anys, avui encara succeeix, el teatre ha estat deixat a la seva sort. Què volem dir amb això, que les úniques accions que s’han dut a terme han estat el seu tancament total i el bloqueig de tots els seus accessos. Com si esperéssim que la seva rehabilitació es produís sola.
-Quins són els objectius que us marqueu en les vostres reivindicacions?
La nostra voluntat és arribar a fer sensible el tema del teatre, però al mateix temps aprofitar per adequar el cafè i tot el seu recinte. Volem arribar a motivar a la gent del poble que reclami el que és seu, el que és nostre i que es mantingui com a edifici emblemàtic que és. Necessitem més espais culturals, espais descentralitzats i diversos i no edificis concentradors en un únic punt de la nostra ciutat.
-Quin és l’ús que plantegeu que cal donar-li a l’espai?
Volem recuperar el teatre, fer una escola de teatre, fer sales per assajar, que sigui el centre cultural que era antigament quan artistes i professionals del nostre país venien a preparar les seves obres com ho van fer Dagoll Dagom, Núria Espert, Núria Feliu, Amparo Moreno, Quico Pi de la Serra, etc. Tots ells van arribar a dir que havíem de defensar el teatre fins a la mort, per la seva visibilitat, per la seva sonoritat i és això el que fem des de l’Associació.
-A nivell arquitectònic en quina situació es troba actualment l’edifici?
La platea està malmesa, els palcos estan amb risc de caure, avui no és segur entrar-hi, però digueu-me, sincerament, què passaria si avui tanquéssim les portes de l’edifici vell de l’Ajuntament i ningú entrés a rés durant, aproximadament, 25 anys? Els espais s’han de mantenir i més els espais municipals, però ha d’existir la voluntat de mantenir-los si no, acabem amb un Artesà de Tots esperant el seu ensorrament.
-I la seva situació legal? Hi ha algun projecte de rehabilitació?
De rehabilitació? Només sabem que de tot l’edifici hi ha dues façanes catalogades com a patrimoni, però de la resta, res!! El que si que hi ha és moltes ratlles fetes parlant de l’Artesà dins els diferents PAM’s que han anat aprovant els equips de govern municipals.
Per exemple:
PAM 2004-2007.-Elaboració d’estudis i propostes, per la rehabilitació i programa d’usos del Centre Artesà (Apartat “XARXA EQUIPAMENTS CÍVICS i CULTURALS”).
PAM 2008-2011.-Redacció del pla d’usos i projecte d’un equipament teatral al Centre Artesà, tot mantenint els principals elements de valor arquitectònic (Apartat “NOUS EQUIPAMENTS I SERVEIS”)
De moment, no ens ha presentat cap projecte en marxa aquest Ajuntament i sabem que la seva opinió referent a aquest tema és que “ara no toca, estem en crisi”.
-Quin ha estat el comportament de l’Ajuntament en tot l’afer (des de la seva adquisició)?
Repetiré una mica la resposta anterior. Les actuacions han estat nul•les. S’ha mantingut tancat tots aquest anys el teatre, s’ha inclòs dins el PAM’s per deixar constància que ho recorden, però només paraules i molts pocs fets. Només caldria poder entrar, en condicions segures, dins al teatre i fer veure al poble a quin estat ha arribat. Les males llengües ens volen fer pensar que properament veurem un cartell que digui “TANCAT PER REFORMES” fins i tot a la zona del cafè que ja no treure’m fins que no recollim les seves runes després d’ensorrar-se.
-S’ha notat un canvi de postura del consistori arran de les mobilitzacions?
No massa. Però per ser del tot sincers, hem de dir que arran que vam engegar la campanya “SALVEM L’ARTESÀ” s’ha adequat l’entrada al cafè (sol•licitat al ajuntament fa quasi un any) i ens han arribat noticies que ara li toca el torn als lavabos tant de nois com de noies (sol•licitat a l’ajuntament des de fa quasi 3 anys). S’ha fet com a resposta a les nostres activitats? No ho sabem cert, però ens alegra i encoratgem a l’equip de govern a seguir treballant a una marxa més ràpida.
-Després de diversos actes, quina ha sigut la resposta dels pratencs i les pratenques?
La gent necessita aquest espai, el poble necessita trobar-se i parlar tranquil•lament i el barri necessita mantenir la seva identitat. Una identitat que ens ha valgut la imatge durant molts anys, fins i tot, davant dels pobles de la nostra comarca o del nostre país. La gent que ens està donant el seu suport desinteressadament és la que ens fa seguir treballant i ells hi participen en tot moment. Vull agrair les col•laboracions més importants que hem tingut fins el moment donant les gràcies a L’Artesà, a Els Escarxofes del Prat, a l’Associació Gegantera Prat, als Gegants Delta Prat, als Gegants Carmeta i Sisquet i als Diables del Prat.
-Es preveuen en un futur proper noves activitats?
Vull informar-vos que encara tenim activa la recollida de signatures. En aquests moments, en devem dur unes 3000 signatures i no ens hem ficat data de finalització de recollida.
La mostra fotogràfica, que ha estat durant dos mesos a la Sala d’Actes de l’Hotel d’Entitat, es podrà continuant veient a cada activitat que fem en el darrer trimestre de l’any.
Estem acabant de lligar la col•laboració d’artistes locals i concretar les dates en que millor ens vagi a tots, però us podem avançar que, a la tornada de l’estiu, el mesos de setembre, d’octubre i de novembre estarem fent festa i gresca amb un únic objectiu: “SALVAR i RECUPERAR L’ARTESÀ”
-Alguna altra cosa que vulgueu destacar o apuntar?
Només fer arribar a la gent, que poden col•laborar adquirint una samarreta de la campanya “SALVEM L’ARTESÀ” per fer arribar la nostra i la seva lluita més lluny. El dibuix i el texte de la samarreta la fet el dibuixant local Àngel García i des d’aquí vull agrair-li, una vegada més, la seva aportació desinteressada.