dimecres, 24 de febrer del 2010 (21:28)
Els dies assenyalats no els espatlla ni el mal temps. Ja des de bon matí, les pessigolles de l’estómac em recordaven la gran cita amb el passat, una altra vegada. Fa quatre mesos des d’aquell primer encontre ple de nostàlgia que va significar la germinació del retrobament actual. Això sí,...
dimarts, 16 de febrer del 2010 (22:16)
Fa uns dies el Violinista Celest va encetar un debat al seu blog sobre el llibre en paper i l’e-book. És un debat del tot actual, en el que tothom hi té la seva opinió. Sembla que, ara per ara, els dos formats tenen garantit l’èxit i se’ls augura una...
dimecres, 10 de febrer del 2010 (21:13)
Ahir vaig tornar a rememorar belles sensacions. Vaig experimentar de nou l’addicció plena amb aquell deler cap al motiu venerat. I tot per una sèrie de TV; ep, però quina sèrie! Passat un quart de deu, i a la Cuatro, LOST iniciava la que ha de ser la seva darrera...
diumenge, 7 de febrer del 2010 (23:55)
Hi ha èpoques en què un té una saturació d’activitat. Deixes de fer coses que t’agraden i dediques més temps al que es converteix en obligacions. Aleshores, quan tothom dorm, busques un instant de pau, de silenci, d’oci. Agafes un llibre de lectura lleugera. L’has de deixar perquè la son...
dijous, 28 de gener del 2010 (23:32)
Hi ha dies que sembla que no s’acaben mai. Sempre tens l’esperança d’encetar una jornada productiva, no sé en quins termes, potser en el sentit més ampli del mot, aquell que et possibilita créixer o gaudir amb les decisions que vas prenent a mesura t’arriben les coses. Però vet aquí...
dijous, 21 de gener del 2010 (21:31)
M’és molt grat escriure sobre la darrera novel·la d’en Xulio Ricardo Trigo: El somni de Tàrraco. Intentar triomfar amb una novel·la històrica, si així se la de qualificar, que no ho sé, sempre té els seus riscs. A més, quan s’escriu sobre el nostre passat, sovint l’autor marxa cap a...
diumenge, 17 de gener del 2010 (23:25)
En sortir de casa reprodueixo els gestos que gairebé faig sempre. Mà a la butxaca dels pantalons per tocar les monedes, a les butxaques de la caçadora per assegurar que hi ha les claus de la moto, i a la butxaca interior per trobar el gruix de la cartera… És...
dilluns, 11 de gener del 2010 (00:38)
Avui hem plantat un arbre, no ben bé, però. La veritat és que les arrels són les que faran que es mantingui ben ferm i no trontolli amb qualsevol ventada ocasional. Si volem, tindrem cura d’ell per a què vagi agafant una forma especial, una forma en la que tots...
dilluns, 4 de gener del 2010 (10:57)
A principis del passat mes ens vam escapar a Sevilla. La nostra estada sobretot va transcórrer pel seu centre històric deambulant per l’estretor dels seus carrers i meravellant-nos per l’exquisida rehabilitació exterior dels seus edificis. En general, vaig trobar una ciutat guapa, com la seva gent. I fins i tot...
dijous, 31 de desembre del 2009 (16:22)
Érem a casa els pares i la nostra pubilla era ben xica, tot just feia poc que ja parlava. L’àvia li havia comprat un regalet i el va deixar sobre l’armari del menjador en una prestatgeria una mica elevada, fora del camp de visió habitual. El cas és que mentre...
dissabte, 26 de desembre del 2009 (12:38)
Descobrint la Dama del Lago em portà a un tema actual en aquests dies. No obstant, entre històries llegendàries, mitològiques i personals, l’Eva C. rep la inspiració per crear les seves obres. L’anunciació de la Verge, 2009Eva C. Una anunciació
dilluns, 30 de novembre del 2009 (17:10)
Aquest cap de setmana he decidit baixar-me d’un tren que m’ha portat a moltes satisfaccions. Espero que segueixi en marxa molt de temps i que els èxits que ha anat acumulant en els darrers temps només facin que augmentar. No obstant, per circumstàncies diverses, per mi ha arribat el trajecte...
dijous, 26 de novembre del 2009 (15:45)
Avui penso dedicar aquest post a l’altre Murakami, al menys conegut, al que es dedica al món de l’art. De l’Haruki ja n’he parlat, ara toca en Takashi. La seva ja llarga trajectòria en l’àmbit artístic barreja elements de la tradició japonesa amb l’estil que adopten els manga. No obstant,...
divendres, 20 de novembre del 2009 (18:32)
Quanta raó hi ha en què les coses prohibides són les que més desig hi ha de fer-les, només per transgredir el límit imposat.L’enigma em suggereix aquesta sensació. Potser són els seus elements: les pomes, el fruit prohibit; el pèl roig de la noia, pura temptació encarnada en la femme...
dilluns, 16 de novembre del 2009 (23:00)
Una excursió al Montseny sempre paga la pena, i més en aquesta època. No fa massa li vaig prometre a la J. que li ensenyaria fulles vermelles. – Ala, papa, fulles vermelles!- reia. Doncs ahir, per fi, les hi vaig poder mostrar. Vam reservar taula a Viladrau, però ens arribàrem...
