dimecres, 29 de juliol del 2009 (01:29)
El punt central de Palermo es pot dir que és Quattro Canti. Quan hi vam arribar era mitja tarda d’un dia plujós. Es veu que mai plou per allà, i el que obre les aixetes va esperar que arribéssim nosaltres… Tot un detall. Com en tots els viatges, es fa...
dijous, 23 de juliol del 2009 (10:47)
En l’adolescència mai hi vaig parar esment. Veia com la resta d’exemplars de la meva espècie es fixaven en aquest tipus de coses, però a mi mai em van interessar. Fins i tot diria que tothom n’arribà a tenir alguna, tots menys jo, vull dir. I no em sabia greu,...
dilluns, 20 de juliol del 2009 (09:22)
Ahir vaig nedar contra corrent. Arribats en aquest punt, l’esforç és infructuós la majoria de les vegades i aleshores et planteges si sortir del cabdal del riu o seguir. De moment, deixarem passar l’estiu. Nedar contra corrent
dimecres, 15 de juliol del 2009 (00:35)
A Palermo, com diuen, vaig veure una ciutat “decadent”. De massa sentir aquest adjectiu ja no me’l crec. Diré que és caòtica, sense voreres, un pel fosca degut a la negror dels seus edificis, potser un pèl abandonats. Però té l’encant dels records, el dinamisme d’una gran ciutat, el soroll...
divendres, 10 de juliol del 2009 (00:05)
A mitjans del passat mes, com cada matí a dos quarts de set, em vaig preparar el cafè i, mentre anava preparant-me la tassa i les galetes, vaig engegar la TV. Coincidí que es feien ressò de l’acte que havia tingut lloc a l’Auditori la nit passada amb el lema...
dilluns, 6 de juliol del 2009 (11:24)
Després d’un període, més que merescut, de vacances, retorno a la normalitat. Es pot dir que he satisfet un dels meus desigs dels darrers anys: conèixer Sicília. I no tot han estat flors i violes… Per començar, gairebé no volem. A corre-cuita i abans de les set del matí, vam...
dimecres, 17 de juny del 2009 (01:26)
Anar a la muntanya màgica per veure en un resum resumit del Mar de Barceló, a la sala dels Drets Humans i de l’Aliança de Civilitzacions de l’ONU a Ginebra. Meravellar-me amb les maquetes que reconstrueixen vil•les i palaus de la Vicenza i Venècia del segle XVI, dissenyats per Palladio....
dimarts, 16 de juny del 2009 (10:00)
– Papa, a tu t’agrada el negre? – Sí, m’agrada. – I el taronja? – Sí, també m’agrada. – I el verd, el color verd t’agrada? – Doncs, no gaire, aquest no m’agrada massa. – Però si tu et dius Albert?… El verd
divendres, 12 de juny del 2009 (12:59)
Fa uns mesos, en Peter Greenaway va impartir una Master Class al MNAC en motiu de la presentació de la seva nova pel•lícula “Ronda de Nit”. Fascinat pel tractament que fa del quadre homònim que va pintar Rembrandt el 1642, vaig decidir que l’havia d’aconseguir i, efectivament, pocs dies després...
dimarts, 9 de juny del 2009 (00:01)
En sortir les lletres de crèdit, em vaig descobrir a mi mateix amb un mig somriure als llavis. És el regust de la qualitat; sí, té molt bon sabor.“Déjame entrar” (Lat den rätte komma in), en VOSE, és una esplèndida pel•lícula sueca que ja temo que els nordamericans en comprin...
dissabte, 30 de maig del 2009 (01:13)
HISTÒRIA DA ARTE A Antón Mouzo Estouno a ver o día máis fero, Despois do dioivo. O río Pequeno saíu da toponimia, rebordou canles e ribazos, volveu a brañas e xunqueiras, ás lagoas desecadas, á memoria espoliada da auga. A chea entrou no estudio do pintor á procura das paisaxes,...
dimecres, 27 de maig del 2009 (11:46)
Dissabte passat es va celebrar el III Mundial de Scrabble en Català. Fa il•lusió estar entre els que en saben encara que hi tinguis poca cosa a dir, però bé, allà hi érem…Avui aprofitaré la crònica existent que s’ha fet des del Club Scrabble El Prat per descriure l’ambient i...
dimecres, 20 de maig del 2009 (00:15)
Ja feia uns mesos que el tenia i encara no l’havia llegit. Avui, finalment, l’he acabat. No diré que és un gran llibre perquè no m’ho ha semblat. En Xulio Ricardo Trigo té una llarga trajectòria com a escriptor i, per mi, Després de l’oblit sí és un gran llibre....
dissabte, 16 de maig del 2009 (09:36)
La millor forma d’endegar un projecte és envoltar-se de les persones més adients, almenys les que t’asseguren la il•lusió i les ganes de tirar-ho endavant. La resta… només cal deixar fer.I així va ser com dimarts, entaulats en un bon restaurant, s’assentaren les bases d’aquest projecte que ben aviat veurem...
divendres, 1 de maig del 2009 (00:55)
M’hi vaig quedar atrapat des del principi. Na Llucia Ramis fa un retrat de la societat catalana dels postadolescents amadurats, és a dir, d’aquella generació que en arribar als trenta troben que han passat els anys i la seva situació dintre el món que els envolta està encara per decidir....
