Arxiu de: La clau i el duro

Noves entrevistes!

Vaja, pensavem que haurieu d’esperar fins a la publicació del llibre per a gaudir de les entrevistes i ver per on aqui les teniu. Es tracta d’un nou blog de El Mundo que es diu “Ellas” i on també hi escriuen la Rosa Regás, la Alaska o la Cayeta Guillén...

Blog! retardat!

Benvolguts companys.Sabem que no actualitzem gaire el blog, que anem amb més d'un mes de retard i quan hi fotem entrades hi posem 4 posts seguits... un tostón de llegir... Gràcies a Déu nostre senyor, un pastor evangelista del Paraguay ens va ensenyar a demanar perdó.Espero que les vostres ànimes...

El mercat de Belén: empassa’t el cuc!

Un dels atractius de tota ciutat és el mercat, i diuen que el d'Iquitos és la bomba, que entre les seves parades hi pots trobar qualsevol cosa: tortugues, caimans, cucs, i brebatges que et poden fer veure el teu futur, o acabar amb ell! Així que un dia de bon...

Que bonito el monito!!

L'Amazonas, l'última frontera, espai inhòspit, espai verd, espai per explorar, espai ple de bitxos, es pa i, es pa la e, i es pa totes les lletres de l'abecedari... ja que es moooooolt gran.I com que es molt gran el volíem explorar, volíem endinsar-nos en les seves entranyes i copsar...

Bon any Nou!!!

BON ANY NOU!!!!!(que passa? que no sabeu el que es la diferéncia horaria?)Bon any nou a tothom!!! Que sigueu molt feliços en aquest 2011 i els anarquistes us portin molts regals!!!Si, una mica tard... Voleu saber com va ser la nostra entrada d'any?Raro raro raro....

Primera parada a la selva peruana: Iquitos

Arribem amb avió a Iquitos, al cor de l'Amazones, i la ciutat ens reb amb dos cops de puny a la cara, un de calor i l'altre de xafogor. Plaf, plaf, plaf, plaf... un rere l'altre els ganxos es van convertint en una inacabable pallissa! Per defensar-nos del ko, l'Aleix...

Uns dies de platgeta i…. ens separem!

Després de Imacita ens vam aturar a Huanchaco, el segon paradís per als surfistes Peruans després de Máncora, el maaar, el maaaarrrrrAllà ens vam allotjar a casa d'una dona que ens va tractar com a fillets. Aissssssss, que be!I després l'Anna em va deixar..... si només van ser per 18...

Imacita i xamanEs

I cap a Imacita s'ha dit!El Mundo potser ens ha tancat el blog (be, potser no, de fet es Ens Ha tancat el blog) però aixó no vol dir que puguem continuar coneixent interessants històries de dones d'arreu del món.De fet, a Lima vam entrevistar a dones analfabetes, un breu...

Kuélap… millor que Machu Pichu?

I després de la gira amb Nomadas marxem cap a Chachapoyas... ejem... si, mira, es lo que hay... es veu que les dones de fer feines en segons quins llocs també netegen, ejem... molt bé, després d'aquest acudit dolent i masclista anem per feina.A Chachapoyas, ruinisticament i pedristicament i sarcofogicament...

Ja hem acabat de “trabajar en ello”!

Síiiiiiiiiiiiiiiiiiii, per fi actualitzem el blog, que ja sabem que som uns mandrosos i no us posem al corrent del que fem. A veure si ara el portem més al dia! Any nou, energia nova! Però abans d'acomiadar-nos del 2010 us farem un breu resum dels nostres dos últims mesos,...

No actualitzeu el blog?

Algú m'ha fet aquesta pregunta avui...Bé, deixaré que el meu portaveu us n'informi:Bones festes!

Niñas trabajadoras

I s’acabó lo que es donava. Vet aquí un gos, vet aquí un gat, l’Hemisferio XX, s’ha acabat. Aqui l’última entrevista a unes nenes treballadores de Sucre, Bolivia: Niñas trabajadoras El hambre empujó a Marina y Angélica a salir a trabajar cuando aún eran unas niñas. Una haciéndose pasar por...

La Paz i el cami de la mort

I ja a La Paz, a part de patir una salmonelosis i pasar-nos uns quants dies al llitet fent bondat, vam fer una altra guirada. Baixar en bicicleta per el Cami de la Mort, un camí que ERA (i a vegades encara es) de la mort, ja que abans era...

El salar d’Uyuni

I cap a Uyuni hi falta gent. Uyuni, el salar més gran del món mundial terraqui, per a que us en feu una idea, es tan gran com les províncies de Barcelona i Girona juntes. Tot i que ens l’imaginàvem més gran. Hi vam fer un tour de 4 dies...

Potosí

I Potosí. Haig de dir, que el Cerro Rico de Potosí es una de les coses que mes volia veure en aquest viatge. Fa anys vaig veure aquest documental (si teniu una estona, no us el perdeu, es increïble) i volia saber com era la vida allà. La mina del...