Arxiu de: Lluís Pérez (JERC)

Dobe de tot

Tal dia com avui València es convertia en una ciutat catalana. Tal dia com avui, hi ha qui s’esforça en recordar-ho mal que li pesi als de la foto (als de baix, no als de dalt). El doble de problemes. El doble de resistència. El doble d’admiració (per part meva)....

Estenent Òmnium als joves

Hi ha una part de la societat civil on els joves no acostumen a ser visibles. Passa, per exemple, a la societat civil catalanista. Poques entitats hi ha que apleguin específicament els joves en el combat per la llengua i la cultura del país. N’hi ha, com ara Joves de...

Rien ne va plus: guanya la banca

Aquests dies els diaris van plens amb les notícies que arriben sobre les operacions de rescat a bancs i entitats financeres en fallida, operacions posades en pràctica pels governs occidentals i consistent en generoses injeccions de líquid procedent, per descomptat, dels diners del contribuent. No poques veus, i no precisament...

Suecs, suïssos i la independència

No m’agrada massa parlar de referents internacionals per a il·lustrar els projectes polítics sobre el nostre país, però si ho hagués de fer, trobaria una sèrie de símils molt clars per explicar els diferents projectes independentistes pel que fa al model social que propugnen. Uns, minoritaris però no tant, voldrien...

La batalla de les paraules (i VI): la identitat nacional

Sorprendrà al lector que en tota aquesta discussió sobre els conceptes de “nació” i “nacionalisme” no hagi gairebé parlat de la identitat. La raó ha estat deliberada: crec que el problema de la identitat i el problema de la nació són problemes que van lligats però que són diferents. Sovint,...

La batalla de les paraules (V): la nació jurídica i un resum de tot plegat

Arribem finalment a l’últim concepte de nació descrits per Caminal, que és el de nació jurídica. Aquest concepte, que també és diferent del d’Estat, està no obstant inextricablement lligat a ell, molt més que el de nació política. Una nació jurídica, simplement, seria el conjunt dels ciutadans d’un Estat sobirà....

La batalla de les paraules (IV): la nació política

La nació política se sol definir com una unió voluntària d’individus que accepten unir-se sota una mateixa llei i un mateix govern. En la famosa formulació de Renan, “l’existència d’una nació és (excuseu-me la metàfora) un plebiscit de tots els dies, de la mateixa manera que l’existència de l’individu és...

La batalla de les paraules (III): la nació cultural

A l’origen, hi hagué la nació cultural, es podria dir. Com explica Greenfeld al seu llibre Nacionalismo. Cinco vías hacia la modernidad, els primers usos registrats a Europa del terme “nació” es troben a la Roma antiga, on el terme “natio” dessignava els nascuts en àrees geogràfiques delimitades entre sí...

La batalla de les paraules (II): la nació, les nacions

Sovint, quan es parla del terme “nació” es recorda que una cosa és la nació i una altra l’Estat. Sovint, quan es recorda això, es recorda així mateix que de fet els Estats moderns es reclamen sempre com a representants d’una nació, i que de fet amb poques excepcions les...

La batalla de les paraules (I): el nacionalisme

Contra Cromagnon és un llibre de recent aparició del filòsof Félix Ovejero, on aquest realitza una crítica republicana del nacionalisme (del no-espanyol, of course) que conté un capítol amb un nom significatiu: La batalla de les paraules. I és que, efectivament, la disputa terminològica a l’entorn del nacionalisme i del...

Junts podem! Els moviments de canvi a Esquerra es fusionen

(Publicat al diari Avui) Uriel Bertran i Joan Carretero Som independentistes i sabem que el nostre país pot aconseguir la independència. Cada any noves nacions assoleixen la seva llibertat. Perquè en el món global en què vivim disposar d’Estat propi, poder decidir lliurement el que més convé a cada moment,...

De la ‘perplexitat’ a la sobirania

Pensava escriure alguna cosa sobre l’estudi aquest de l’IEC que diu que els catalans estem “perplexos” i que hem perdut pistonada econòmica perquè “ens hem adormit”, però prefereixo penjar aquí aquest precís editorial del Crònica, que diu si fa no fa el mateix que penso jo: De la ‘perplexitat’ a...

Ceguera maniquea

Quan dels polítics es tracta, poca gent, si alguna, pensa que tots son bona gent. En general, la opinió més estesa avui dia entre tothom és que tots els polítics són iguals. Igual de dolents, vull dir. Personatges mentiders, manipuladors, àvids de poder i de riquesa, insensibles davant els problemes...

Peces que es mouen en una partida que continua

La notícia saltava ahir a diversos mitjans: Esquerra Independentista i Reagrupament estudien emprendre plegats un únic projecte de canvi que tindria el seu banc de proves als congressos regionals que Esquerra celebrarà aquesta tardor. En realitat, més que previsible, era una opció de sentit comú. Uns i altres havíem arribat...

Del Ku Klux Klan a Barack Obama

La política nord-americana és ben estranya vista des dels ulls d’un europeu. Una de les coses més estranyes per a qualsevol de per aquí que se la miri amb una perspectiva històrica és la singular trajectòria dels que avui són els dos partits que configuren el sistema polític d’Estats Units:...