Arxiu de: Puigmalet

Diccionari ilustrat

Valeria Brancaforte, italiana resident a Barcelona, és l’autora d’aquesta fantàstica obra que porta per títol Pier Paolo Pasolini: “Ode”. Creat el novembre de 2010, és un llibre d’artista únic que es podrà veure al Salone del libro usato milanès, entre el 5 i el 8 de desembre, concretament a l’estand...

La frase maleïda (II)

Tens que fer la feina poc a poc o no t’en sortiràs. Corregeix aquesta frase perquè deixi de ser maleïda (hi ha tres expressions equivocades). Respostes als comentaris. Termini: 14 de desembre. La frase maleïda (II)

Ramon Llull

A banda del que tenim al llibre, us indico més llocs web on trobem informació interessant sobre el “doctor il·luminat”: – L’auca: una simpàtica manera d’il·lustrar-nos en la seva vida i obra. – La Viquipèdia: on trobem, a banda de la biografia, informació resumida de les obres importants i un...

Col·leccionistes de diccionaris: Madeline Kripke

A Greenwich Village, el 1967 – font “As far as I am aware, my friend Madeline is the only person in the world who ever made her living solely from buying and selling dictionaries.” Ammon Shea: Reading the Oxford English Dictionary, p. 35 Quan vaig llegir el llibre d’aquell que...

El bilingüe elegant

Les equivalències lèxiques entre català i castellà tenen, com és de suposar, una llarga tradició dins de les publicacions diccionaires a casa nostra, sobretot a partir del XIX, “una època amb una forta dependència o al servei d’una altra llengua, el llatí i/o el castellà” (Rico & Solà, 1995:90). Si...

La frase maleïda (I)

Després de guanyar les eleccions, va olvidar les promeses fetes per favorèixer als electors. En aquesta frase hi ha 3 paraules que cal canviar perquè deixi de ser maleïda. Respostes als comentaris.  Termini: 30 de novembre. La frase maleïda (I)

¿Dubtes sobre conjugacions verbals? A l’Optimot

Des d’aquest mes de novembre, el diccionari de diccionaris que tant us recomanem utilitzar, Optimot, incorpora els models de conjugació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. Hi trobarem les formes generals i les principals variants dialectals, així com el desenvolupament complet dels temps simples i...

Un final

I després d’haver salvat el món, em vaig ajeure al llit a descansar. Aquest és el final de la propera redacció que has d’escriure amb l’ordinador, d’una extensió aproximada de 150 mots. Cal entregar-la impresa i, sobretot, després d’haver-li passat el corrector ortogràfic. Termini d’entrega: 30 de novembre. Un final

La frase maleïda (I)

Després de guanyar les eleccions, va olvidar les promeses fetes per favorèixer als electors. En aquesta frase hi ha 3 paraules que cal canviar perquè deixi de ser maleïda. Respostes als comentaris.  Termini: 30 de novembre. La frase maleïda (I)

Avui, música (i 2)

En canvi, en una altra classe de 3r, heu escollit una altra cançó com la vostra favorita, “Camins” de Sopa de cabra: Avui, música (i 2)

Avui, música

Avui, que és santa Cecília, patrona dels músics, hem aprofitat per fer una enquesta a classe de 3r sobre la cançó catalana preferida. Ha guanyat, per molt poc, el “Llença’t” de Lax’n’Busto. La segona més votada ha estat “Boig per tu” de Sau. Aquí teniu videoclips de les dues cançons,...

Aquesta nit surt el sol a TV3

¿Recordeu aquella cançó de Jaume Sisa que va inspirar la primera redacció del curs? Avui, el programa “No me la puc treure del cap” de TV3 està dedicat a la cançó “Qualsevol nit pot sortir el sol”. Durant el programa podreu veure’n/escoltar-ne fins a dotze versions diferents! Us deixo amb...

El cant de la Sibil·la: patrimoni cultural immaterial de la humanitat

“El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s’interpreta a les esglésies de Mallorca (entre les quals destaca la catedral de Palma), l’Alguer la nit de Nadal i a Xeraco, al País Valencià. Darrerament s’ha anat recuperant també en moltes esglésies de Catalunya, com a...

Els castells: patrimoni cultural immaterial de la humanitat

“Els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys (se’n troben referències ja al segle XVIII), al Camp de Tarragona, i que després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle XX per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les...

Tots a taula

La criança de la recentment duplicada progenitura, juntament amb d’altres quefers, fan que a cal Gazo no hi hagi novetat tan sovint com un voldria. Per sort la blocosa nostra és curosa i curiosa amb els fets que val la pena destacar, com va demostrar en Xavier, cavaller de la...