Natura

Des del mirador de la fillola Quatre hores

L'estany està molt alt de nivell amb les pluges de novembre i desembre.  Les fotges i algun corb marí s'acosten al mirador. Mirant cap a l'Est, les jonqueres que rodegen l'estany mostren la seva densitat.

Des de l’aguait del Sabogal

Només hi havia un estol de fotges i uns quants corbs marins davant de l'aguait del Sabogal, però han posat bé per a les fotos. Les fotges (Fulica atra) s'alimentaven àvidament del prat subaquàtic d'espigues d'aigua (Potamogeton pectinatus). Un estol de corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) aturat en la península de davant...

Des de l’aguait de cal Tet

L'estany està molt alt de nivell i les penínsules de davant de l'aguait homònim estan cobertes d'aigua. Resulten, per tant, poc atractives per als ocells Alguns xarxets comuns (Anas crecca) s'alimentaven al peu dels joncs emergits. Els cullerots (Anas clypeata) eren avui els ànecs més abundants en aquest punt. Un estol de morells de...

Textures des del mirador de cal Beitas

El mirador de cal Beitas sovint passa desapercebut entre els  visitants dels Espais Naturals del Riu, que van o venen de l'aguait de cal Tet en direcció a la desembocadura del riu. Jo he de confessar que és un dels meus miradors favorits. Cal fixar-se en els paisatges que es poden...

Cadàvers recents

Aquesta tarda hem trobat a la terrassa un estornell mort molt fresc, potser a causa d'un cop. Ens ha donat l'oportunitat d'examinar en detall el seu plomatge d'hivern ben pigallat.A prop, una abella morta, probablement de fred.

Ocells llunyans a la platja de ca l’Arana

Les basses de la platja de ca l'Arana, vistes des del mirador de la desembocadura. Tenen un bon nivell d'aigua gràcies a les pluges recents. Entre altres limícols com ara pigres i xivites, algunes gambes roges pintades (Tringa erythropus) volaven sobre les basses temporals de la platja. Sobre la sorra de la platja,...

Més camins d’hivern

Els camins alternatius del tamarigar, entre els calaixos de depuració i el riu, conviden a passejar sense pressa, i a parar atenció només a les refilades dels pit-rojos, els mosquiters i les mallarengues.

Insectes resistents

Malgrat el fred d'aquests dies, alguns petits insectes encara resisteixen en el jardí,  com el pugó saltador Synophropsis lauri de la imatge o el microlepidòpter que hem trobat mort en un racó, de les famílies Tineoidae o Gracillaroidae.

Paleta de colors impressionista

Enguany els arbres del jardí han trigat molt a perdre les seves fulles, potser per les temperatures tan benignes. Tot just aquesta setmana ha començat la caiguda en massa, com revela aquesta imatge quasi impressionista del passadís central del jardí. 

Marciment

Les fulles dels arbustos caducifolis s'estan marcint aquests dies, com demostra el color daurat de les branques del magraner. En poc temps cauran.

Hora d’ajocar-se

Els dies són molt curts, i quan surt la lluna i cau el sol, la temperatura es desploma. Les tórtores s'ajoquen en les antenes veïnes abans d'entrar en el xiprer i la noguera.

Les vironeres encara hi són

Les vironeres busquen l'escalfor dels vidres de casa, com passa sempre els dies tebis de la tardor i l'hivern. El color negre dels pèls de la cara permet classificar l'espècie. 

Una arna del fred

L'arna Hypena lividalis no tem el fred i es troba sovint durant el desembre i el febrer. Aquest exemplar s'havia aturat sobre la porta metàl·lica del jardí, escalfada pel sol de la tarda.

A les alçades

A la tarda arriben volades d'estornells a dalt de tot del xiprer.La piuladissa és eixordadora a estones.

Fruits que maduren

Les tiges de l'heura desenvolupen un sistema de filaments que les arrapa a les parets amb força. L'heura ha fructificat profusament. On abans hi havia sírfids i papallones libant les flors ara venen merles i tallarols atrets pels petits fruits negres.