Periodisme

Una mirada lateral a la casa de Bin Laden

Habrán visto ustedes fotos de la masía (no se me ocurre una palabra mejor) de Bin Laden. En un principio, se valoró en un millón de dólares, algo que causó un estupor justificado: de todas formas, el mercado inmobiliario está peor de lo que se piensa en Pakistán y, si...

La cobertura de la muerte de Bin Laden: una crítica tranquila

Ha pasado casi una semana desde que comandos norteamericanos asaltaron la finca de Osama Bin Laden en el norte de Pakistán y lo mataron de madrugada. Escribí algunas de mis primeras sensaciones y mi reacción a la noticia: tendremos tiempo para desarrollar el acontecimiento en este blog durante las próximas...

Reconeixedor de caracters

M'acabo de baixar el reconeixedor de caracters xinesos de Pleco. N'havia sentit a parlar a revistes i blogs especialitzats, i realment crec que val la pena. Si no fos així, no us ho comentaria aquí, i que consti que no hi tinc pas cap interès. Crec que és una bona...

Buscando a Osama entre la niebla

Me despierta temprano mi jefe, el mítico Alberto Masegosa, para avisarme que desde Estados Unidos ya se informa de la muerte de Bin Laden en una operación especial en Abotabad (o Abbottabad), en el norte de Pakistán, a unas tres horas en coche desde Islamabad. Creo que es una broma....

Viure a tocar de la nuclear

A propòsit de l'aniversari de l'accident de Txernòbil, emetem avui la crònica sobre els veïns de Yangliushan, que viuen a tocar de la central nuclear de Qinshan, a la província de Zhejiang.La Xina, que té 13 reactors i una trentena més en construcció, havia paralitzat els seus...

El deseo de la historia

Tras el final de la Guerra Fría, dos libros hicieron fortuna para explicar la política exterior estadounidense: The End of History and the Last Man, de Francis Fukuyama, y The Clash of Civilizations, de Samuel Huntington. Con ellos sucede lo mismo que, por ejemplo, la revista The New Yorker: todo el...

Ai Weiwei, una bona excusa

Quan penso en tots els activistes i veus obertament crítiques amb el Partit Comunista xinès que he entrevistat els últims vuit anys*, m'adono que una bona part d'ells són a la presó, al calabós, sota arrest domiciliari, o han patit alguna d'aquestes condicions no fa massa...

Quan tornes

Disculpeu per no haver duplicat els textos que he anat penjant al blog del 324. Les presses, el cansament i la mandra m'ho han impedit. Per això vull compartir aquí una reflexió més personal.No són comparables les experiències que vaig viure amb el terratrèmol de Sichuan del 2008 i les...

Libia: el fracaso o la madurez de la Comunidad Internacional

El Consejo de Seguridad de la ONU ha dejado a un lado el concepto fundamental en las relaciones internacionales de NO INJERENCIA en el caso de Libia. La prepotencia y el despotismo de Gadafi es tal que la Comunidad Internacional ha decidido actuar con "las medidas necesarias" sobre terreno libio...

El meu petit terratrèmol

Pocs desastres tenien els japonesos com perquè els arribés un periodista estranger amb un còlic nefrític...Després d'haver explicat en aquest blog que volava cap al Japó, tinc el deure moral de compartir amb els lectors el que m'ha passat.Dissabte al matí jo també vaig viure el meu particular terratrèmol....

Marges i riscos en la cobertura del gessamí

Com potser haureu vist, avui hem connectat en directe i no hem fet la clàssica crònica per explicar què havia passat en el tercer diumenge seguit que es convocava la 'revolució gessamí'.He intentat explicar en aquest blog algunes de les coses que prèviament han succeït, he intentat que tinguéssiu una...

‘Del gessamí només en fem te’

Em truca l'agent Hou del Departament d'Immigració i em cita al seu edifici a les dues de la tarda. A dins hi ha altres periodistes, tots ells presents diumenge passat a Wangfujing per la protesta gessamí que segueix inèdita.Al cap d'una estona, em fan passar i em condueixen a una...

Trucades policials a periodistes, un pas enrere

Demà torna a estar convocada la 'revolta gessamí'. A Wangfujing en el cas de Pequín, però també a moltes altres ciutats xineses. I hom podria pensar que amb el que vem veure diumenge passat, les autoritats haurien d'estar tranquil.les, que ho tenen tot ben controlat. Però sembla que no és...

Café con sal…

Como diría Reston, mucho de lo que entregamos -hablando del periodismo- es como el correo, una porquería. Pues bien, el correo de mi casa hoy ha sido una porquería. Sin embargo, incluso la porquería merece su reflexión. Dos sobres a tener en cuenta:El primero, una carta para mi hermano (que...

La peligrosa excusa del error

Suerte que esta mañana he preferido el zumo para adquirir buenas vitaminas al amargor del café porque de buen seguro se me hubiera indigestado. Ya hace muchos años que el periodismo deportivo en España había entrado en un declive peligroso de talibanismo en donde las victorias y derrotas de los...