Periodisme

Mis libros de 2014

Científicos de la NASA han podido por fin arreglar el blog. La caída del sistema ha causado una pequeña demora de dos meses para colgar la lista de los libros que más he disfrutado en 2014. Este espacio, como siempre, es pura actualidad. Empecemos por

Maresmes

Horitzons eterns com a marc de grans panorames formats de grans mars cromàtics que contrasten… les terres lacustres, les maresmes i els deltes, tenen quelcom que atreu. Una potència estètica que, sovint, es barreja amb una faceta salvatge: solen ser –com explica Jaume Codina a la seva monografia sobre la història del...

La culpa és del retallador xenòfob Gallego, no dels (nous) pratencs

[Una altra resposta crítica a l’article de Gallego que podeu llegir és la de Ferran Castellarnau, que al seu bloc ha escrit el post ‘Racisme a la revista del Prat‘] ¿Sabes que hay más gente que se marcha que que viene? Inventan rumores, les conviene. No viene en patera el...

Desentrellant la ultradreta francesa des del seu cor – prenent el pols a l’antifeixisme que hi fa front

El cap de setmana del 29 i 30 de novembre va tenir lloc a la segona conurbació de França, Lió el 15è Congrés del Front Nacional, la formació ensenya de la ultradreta a Europa. L’aplec dels ultres, el primer des que Marine Le Pen va substituir el seu pare i fundador...

Moments de canvis

No recordo quin any vaig obrir aquest bloc, però ja fa molt de temps. Massa i tot. I prova de l'oblit és que no l'actualitzo. Suposo que perquè eines com Twitter ja cobreixen la funció, en el meu cas, d'arribar d'una altra manera a l'audiència.Sí que, en tot cas, em...

La era del vacío

Gilles Lipovetsky publicó La era del vacío en 1983, pero parece que fuera hoy. A continuación, algunos fragmentos delirantes de esta colección de ensayos dedicada a explicar la transición de la modernidad nihilista a la posmodernidad indiferente. Ahora ya tenéis algunas pistas para saber si queréis comprar

On són els defensors del ‘no-no’ legítims?

Són molts els malentesos i les assumpcions tramposes sobre els quals s’erigeix el que anomenem “procés”. I una d’elles és que a Catalunya, com a Escòcia o al Quebec, ens trobem davant del debat democràtic entre dues posicions enfrontades, però igual de legítimes: la unionista i la independentista. I que...

Plebiscitàries? Constituents!

Vull votar sobre el futur polític de Catalunya. És més, desitjo que, en la seva autodeterminació, els i les catalanes decideixin constituir un Estat que reflecteixi allò que molts compartim des de fa anys, o des de sempre, que és que ens considerem una comunitat política diferenciada i sobirana. Però...

La industria fugaz

Sueño que fotografío cráteres de balazos en un rincón que en la antigüedad fue una nave industrial. La cámara está blanda, se atranca, su propia materia se enreda; no me deja tomar la instantánea. Primero pienso que es porque estoy muy cerca del yeso: luego veo que

Hello world!

Welcome to WordPress. This is your first post. Edit or delete it, then start blogging!

L’alcalde Trias no condemna la violència (la pitjor violència)

L’únic responsable polític que ha expressat alguna mena de suport a violents aquests dies als carrers de Barcelona és l’alcalde Xavier Trias. El batlle ha expressat el seu suport sense  fissures a la pitjor de les violències, la que és sempre condemnable sense pal·liatius: aquella que ataca les persones. I aquella que...

La idiotesa de la marca Barcelona

Barcelona és una ciutat. Tal és el gir discursiu que ha pretès fer l’actual govern municipal que cal recordar aquest fet elemental i obvi. Barcelona és una ciutat. No una marca. Fent l’exercici d’observar una plaça durant hores s’entén la diferència: descobrint els canvis, les microestructures que esdevenen de la...

En defensa de Paco Marhuenda

És una vergonya i un escàndol la imputació del director de la Razón, Francisco Marhuenda, per haver publicat les fotografies de 33 jutges que van signar un manifest a favor del dret a decidir. Estem davant d’un cas en el qual cal recórrer a aquella frase atribuïda a Voltaire: “no...

Una pregunta a l’honorable conseller portaveu

  “Com entra la droga a la presó de Barcelona, conseller?”: Sotrac a l’epicentre emissor del discurs oficial de Catalunya: la sala de premsa del Palau de la Generalitat. Com cada dimarts, toca homilia setmanal: l’honorable conseller de la Presidència, Francesc Homs, portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya,...

“Ser dona et provoca la precarietat. I aquesta t’aboca a no tenir-ho tan fàcil com un home homosexual a l’hora de visibilitzar-te”

El 26 d’abril se celebra el dia de la visibilitat lèsbica (podeu consultar aquí informació sobre la jornada i aquí alguns dels actes que la commemoren), i amb aquesta ocasió recupero una entrevista que vaig fer el desembre passat a les activistes de LesCat – Lesbianes a Catalunya. L’entrevista aparegué...